diumenge, 30 de maig del 2010
dimarts, 11 de maig del 2010
diumenge, 9 de maig del 2010
De la inestabilitat
Les cases es fan i es desfan, els envasos són desechables, el material és el plàstic, i el riu s’ho emporta tot. Un huracà, un terratrèmol poden deixar-ho tot a zero en pocs segons, i tornem a començar.
El govern es fa i es desfà, els contractes de treball són ‘desechables’, les idees són de plàstic, la corrupció s’ho emporta tot. Un president, un gran empresari poden deixar-ho tot a zero en pocs segons, i tornem a començar.
El nou govern, com cada vegada que hi ha un nou govern, fa dissabte al país, com quan el veí s'arregla la cuina i ho fot tot enlaire per quedar-se a mitges i la dona cuinant al jardí, treu tots els mestres que no són afins al seu partit i en posa de nous.
Si els mestres despatxats tenen sort i la comunitat els recolza i els ajuda a mantenir la feina, aleshores potser podran seguir treballant, pero no cobraran...
Així que si tenen sort, aviat trobaran una altra feina, en una maquila per exemple, si tenen sort.
En canvi hi ha una cosa que és estable i permanent. Els envasos de refrescos, els plats de menjar són plàstic i porexpan, es fan servir i es llancen a la cuneta al costat de tots els altres. Però la corrupció deu ser feta de formigó armat, de ferro forjat. Des de altes esferes de govern fins als petits alcaldes i companyia és una malaltia crònica. El malalt és el país i la febre la tenen els ciutadans, que van dopats d'aspirines de resignació.
En definitiva, aquí no se sap mai...
Un matí un cotxe carregat d'homenots s'atura en un bar a peu de carretera, a la cartera hi guarden un petit sou recent cobrat. Al cap de quatre hores la cartera es buida, però s'omplen l'esperit de cervesa. Tornen a pujar al cotxe contrariats, ja és fosc quan el motor engega.
Arriben a casa on la doña ja dorm i demà no dirà res, i agafarà el mig sou per pagar els deutes amb el del colmado i la factura de l'aigua de fa quatre mesos.
dimarts, 4 de maig del 2010
Runrún
Runrún from pau urgell on Vimeo.
Si escoltes atentament aquest vídeo, veuràs quin tipus de comunicació tenim a San Marcos, amb qui i com...
Dias de Feria
Després de 15 dies al cul del món, hem tornat per fi a la civilització. Aquest cop ho necessitàvem de veritat, que llarg se’ns ha fet, i no pas per avorriment, no hem parat de currar. I és que han sigut les festes de San Marcos, la Feria, com aquí li diuen, i vaya tela… les Festes de Montmaneu al seu costat semblen el Primavera Sound. Tres nits de festa i xerinola on el plat fort era una missa , alguna de tres hores o més, però això si, sempre amb cançonetes acompanyades d’unes guitarres desafinades, aix quin mal de cap. Es van presentar la reina, la princesa i la dama de San Marcos, que cada any van canviant, tres noietes amb vestidets de disfressa que van pujar a l'escenari a ballar un vals amb els seus respectius acompanyants, vindria a ser una mena de povilla i hereuet. Tot seguit vam tenir la gran actuació de La Nueva Galaxia, pobrets, un parell d'arreplegats del poble del costat, que posaven la Shakira o algun regueton i hi feien playback a sobre, mentre ballaven movent el cul i altres moviments, quina vergonya si us plau. Després vam tenir teatre, un grup de nens de la catequèsi , que ens interpretàven obres sobre passatges evangèlics, mare meva. Una nit vam tenir música tradicional, un parell d’homes que tocaven la marimba, i ho feien prou bé la veritat, i alguns joves van fer dances tradicionals, que eren molt boniques, amb els seus vestits fets a mida.
En tot això, a nosaltres ens van demanar si volíem col.laborar fent unes decoracions d’unes carrosses, i encantats vam dir que si. Ens vam passar una setmana dibuixant animalons salvatges i de granja en uns cartrons. Ens van quedar ben bonics. La cosa es que també ens van demanar que pintéssim un sant, el patró de la comunitat, per penjar-lo a l’escenari en una tela. Els animalons els hi van fer gràcia, però amb el sant ens els vam guanyar a tots, quin furor! Tota la comunitat i les del voltants en parlen, el santo de los gringuitos.Fins i tot a l'alcalde de Masica, la ciutat més propera, li ha arribat la noticia. Ara tothom ens vol encarregar dibuixos, pagant i tot, que si a veure si em pinteu un retrat del meus fills, si em decoreu el meu colmado, que si pintem no sé quin sant patró de no sé quina comunitat, unes samarretes amb la cara de jesus, i fins i tot un líder comunitari una mica cregudet, que vol que el fem a ell mateix, en una tela ben gran, igualet al sant, però amb uns abrets darrera. No ho hauria dit mai que la pintura religiosa donés tanta feina, si ens ho muntéssim bé, aquí ens faríem d’or! La feina és nostra ara per fer entendre a tothom que això no és el que hem vingut a fer a aquí. Però poc a poc, ara part de saber que vam portar un cocodril al riu, que alguns encara ho creuen, saben que pintem prou bé, i que sabem fer sants. També ens ha arribat de que cuidado amb nosaltres, que robem nens, però esperem que aquest rumor no corri massa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)