Dias de Feria

Després de 15 dies al cul del món, hem tornat per fi a la civilització. Aquest cop ho necessitàvem de veritat, que llarg se’ns ha fet, i no pas per avorriment, no hem parat de currar. I és que han sigut les festes de San Marcos, la Feria, com aquí li diuen, i vaya tela… les Festes de Montmaneu al seu costat semblen el Primavera Sound. Tres nits de festa i xerinola on el plat fort era una missa , alguna de tres hores o més, però això si, sempre amb cançonetes acompanyades d’unes guitarres desafinades, aix quin mal de cap. Es van presentar la reina, la princesa i la dama de San Marcos, que cada any van canviant, tres noietes amb vestidets de disfressa que van pujar a l'escenari a ballar un vals amb els seus respectius acompanyants, vindria a ser una mena de povilla i hereuet. Tot seguit vam tenir la gran actuació de La Nueva Galaxia, pobrets, un parell d'arreplegats del poble del costat, que posaven la Shakira o algun regueton i hi feien playback a sobre, mentre ballaven movent el cul i altres moviments, quina vergonya si us plau. Després vam tenir teatre, un grup de nens de la catequèsi , que ens interpretàven obres sobre passatges evangèlics, mare meva. Una nit vam tenir música tradicional, un parell d’homes que tocaven la marimba, i ho feien prou bé la veritat, i alguns joves van fer dances tradicionals, que eren molt boniques, amb els seus vestits fets a mida.

En tot això, a nosaltres ens van demanar si volíem col.laborar fent unes decoracions d’unes carrosses, i encantats vam dir que si. Ens vam passar una setmana dibuixant animalons salvatges i de granja en uns cartrons. Ens van quedar ben bonics. La cosa es que també ens van demanar que pintéssim un sant, el patró de la comunitat, per penjar-lo a l’escenari en una tela. Els animalons els hi van fer gràcia, però amb el sant ens els vam guanyar a tots, quin furor! Tota la comunitat i les del voltants en parlen, el santo de los gringuitos.Fins i tot a l'alcalde de Masica, la ciutat més propera, li ha arribat la noticia. Ara tothom ens vol encarregar dibuixos, pagant i tot, que si a veure si em pinteu un retrat del meus fills, si em decoreu el meu colmado, que si pintem no sé quin sant patró de no sé quina comunitat, unes samarretes amb la cara de jesus, i fins i tot un líder comunitari una mica cregudet, que vol que el fem a ell mateix, en una tela ben gran, igualet al sant, però amb uns abrets darrera. No ho hauria dit mai que la pintura religiosa donés tanta feina, si ens ho muntéssim bé, aquí ens faríem d’or! La feina és nostra ara per fer entendre a tothom que això no és el que hem vingut a fer a aquí. Però poc a poc, ara part de saber que vam portar un cocodril al riu, que alguns encara ho creuen, saben que pintem prou bé, i que sabem fer sants. També ens ha arribat de que cuidado amb nosaltres, que robem nens, però esperem que aquest rumor no corri massa.