Les cases es fan i es desfan, els envasos són desechables, el material és el plàstic, i el riu s’ho emporta tot. Un huracà, un terratrèmol poden deixar-ho tot a zero en pocs segons, i tornem a començar.
El govern es fa i es desfà, els contractes de treball són ‘desechables’, les idees són de plàstic, la corrupció s’ho emporta tot. Un president, un gran empresari poden deixar-ho tot a zero en pocs segons, i tornem a començar.
El nou govern, com cada vegada que hi ha un nou govern, fa dissabte al país, com quan el veí s'arregla la cuina i ho fot tot enlaire per quedar-se a mitges i la dona cuinant al jardí, treu tots els mestres que no són afins al seu partit i en posa de nous.
Si els mestres despatxats tenen sort i la comunitat els recolza i els ajuda a mantenir la feina, aleshores potser podran seguir treballant, pero no cobraran...
Així que si tenen sort, aviat trobaran una altra feina, en una maquila per exemple, si tenen sort.
En canvi hi ha una cosa que és estable i permanent. Els envasos de refrescos, els plats de menjar són plàstic i porexpan, es fan servir i es llancen a la cuneta al costat de tots els altres. Però la corrupció deu ser feta de formigó armat, de ferro forjat. Des de altes esferes de govern fins als petits alcaldes i companyia és una malaltia crònica. El malalt és el país i la febre la tenen els ciutadans, que van dopats d'aspirines de resignació.
En definitiva, aquí no se sap mai...
Un matí un cotxe carregat d'homenots s'atura en un bar a peu de carretera, a la cartera hi guarden un petit sou recent cobrat. Al cap de quatre hores la cartera es buida, però s'omplen l'esperit de cervesa. Tornen a pujar al cotxe contrariats, ja és fosc quan el motor engega.
Arriben a casa on la doña ja dorm i demà no dirà res, i agafarà el mig sou per pagar els deutes amb el del colmado i la factura de l'aigua de fa quatre mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada