L'ou o la gallina?

L’ou o la gallina? Fa temps que creia haver resolt l’enigma: seguint la teoria de l’evolució de les espècies seria primer l’ou. I qui l’hauria posat no seria una autèntica gallina, sinó algun avantpassat seu, alguna cosina segona, algú prou similar a una gallina que es va ajuntar un dia amb algun avantpassat de gall, donant com a resultat un ou mutant, l’ou que donaria pas a l’especie de les gallines de granja d’avui en dia. Però aquests dies a San Marcos tot ha tornat a començar. Les nostres batalles amb les gallines ja son mes que habituals, ens comencem a conèixer. Quan les veig, encara que estiguin a 10 metres de casa, els hi foto una galleda d’aigua per que marxin. S’ha d’anar amb molt de compte, doncs a la mínima que et cau una molla de pa a terra ja les tens allà als teus peus, picotejant-te. Elles, que son més llestes que la fam, s’hi tornen. A l’hora de la migdiada, mentre dormo tranquilament com un angelet, ja més d’un cop m’han fet un atac sorpresa, assaltant-me el llit amb gran rebombori, despertant-me enmig d’un núvol de plomes i cloqueigs. No n’hi havia prou amb les venedores de pa i els nens que ens entren a l’habitació tocant la pera, ara les gallines també s’hi apunten. Però la gran sorpresa va arribar l’altre dia, quan a la Caterina li va anar de ben poc de no seure sobre un ou que hi havia sobre llit, dins el sac de dormir, que hauria posat una gallina o algun avantpassat seu. I per gust nostre, d’aquell ou no en va sortir cap gallina, ni de les normals ni de les mutants, sinó una truita ben grossa i groga que ens va omplir la panxa per sopar. Bon profit!