II Cabildo Abierto*

Com si fos una obra de teatre van anar seient en petites cadiretes d’escola tot d’homes panxuts i amb les camises plenes de taques d’oli de la sopa que s’acabaven de menjar per dinar. A la comunitat no hi ha homes tant panxuts com ells, perquè tots treballen al camp i no els hi queda temps per ser tant panxuts, o sigui que hi ha homes panxuts, però no taaaant panxuts. També seien algunes dones molt engalanades amb cara d’estar molt avorrides que no van obrir la boca en tota l’estona, en total unes 15 persones. Eren La Corporación.
El passat 15 de novembre els veïns de les comunitats de la zona del Cuero, que depenen de l’Ajuntament de La Masica, van ser convocats per l'Alcalde i La Corporación al II Cabildo Abierto.
La representació va començar “Buenas tardes a todos, és un honor para nosotros bla bla bla” i amb una oració van encomanar la sessió al nostreparedéutotpoderós, seguida l’entonació del sagrat himne nacional. Hi havia dos temes principals a l’ordre del dia el primer era sobre la construcció de 7 aules per a un institut i que fa 10 anys que estaven esperant a la comunitat. Va ser molt benvingut, cap problema, ja hi ha organitzat un comitè, i tots els pares de família mans i mànigues per a la construcció del nou edifici. El segon era per parlar sobre els recursos aigua de la zona. El vice-alcalde ho va explicar amb una parrafada incomprensible de paraulotes tècniques o estúpides, al final algú altre va alcarir que ens estaven dient que estan disposats a vendre el riu 51% per La Corporación, 49% per a l’empresa. El riu fa temps que com tots els rius d’Hondures està amenaçat de mort, hi volen fer una hidroelèctrica. La gent de les comunitats estan decidies a no deixar-se pendre l’única riquesa que tenen, per això la resposta de boca d’un senyor amb les idees clares va ser clara: “Todos los ricos son unos pícaros”, que vol dir que prometen molt i després nyefa.
Com és d’esperar davant d’aqueta manifestació La Corporación, formada al seu total per rics pícaros, sinó a sant de que són a La Corporación, es va enfadar i un de molt panxut va saltar tot ofès per dir que que Hondures mai tiraria endavant sense diners estrangers, perquè Hondures no té res de res, i per tant ha de vendre lo únic que té que són els recursos naturals, als estrangers que invertiran per a que el pobre país creixi. En definitiva, que hem de confiar més en els rics, que no són pícaros sino que l’únic que volen és ajudar. El pitjor no era què deia, sino com ho deia, com si amonestés al seu nebot malcriat que ha fet una marranada.
I sabeu què feia l’alcalde mentre els veïns i els de La Corporación s’escridassaven. Doncs res, seia i callava i menjava amb gran delit un tros de carn de vaca. Devia ser bona perquè es va llepar tots els dits. No, no va obrir la boca i quan ho va fer, no vam entendre res, perquè resulta que l’home és pràcticament analfabet, diuen que no va acabar ni l’educació primària, però que al ser elegit alcalde a les últimes eleccions va aprendre a dibuixar la seva firma. Patètic.
Així que mentre l’alcalde assegut indiferent al centre de la reunió es llepava els dits, l’ex alcalde (aquest sí que és gros i panxut i ple de taques), ens obsequiava amb una arenga digna de borratxo que es vol fer el col·lega-vell-amic; el moderador tallava la paraula a l’única dona que es va aixecar a parlar i va dir unes paraules sensates en defensa de la dignitat de les persones. Van negar la paraula a moltes persones al·legant que es feia tard i que hi havia massa gent. I és que amb tanta escridassada els de La Corporación es posaven nerviosos i cada vegada parlaven més i deixaven parlar menys. Fins que el carismàtic alcalde es va aixecar amb parsimònia, i obviant totes les preguntes que els veïns havien fet va començar a murmurar alguna ximpleria entre els bigotis greixosos, que jo personalment no vaig entendre, i així la gent es va anar dispersant, cansats de tanta cridòria.
Ningú es va recordar de l’últim punt de l’ordre del dia els Acuerdos i Resoluciones, però els pícaros de La Corporación ja sabien des de feia estona quines eren les resoluciones que més els convenien, així que van pujar al seu bonic cotxe i apa siau, se’n van tornar cap a casa tal i com havien vingut, i res canviarà, i els rius moriran en mans estrangeres, i els pobres seran més pobres perquè sense rius ve el canvi climàtic, i les collites es fan malbé i el menjar cada vegada es més car, i molts ja no poden ni comprar frijoles per sembrar, però ningú no vol escoltar els seus precs.

* Normalment les ciutats a l’epoca colonial eren gobernades per cabildos, institucions de tipus municipal integrades per funcionaris designats per les autoritats colonials. En casos d’emergència es podien convocar cabildos abiertos on participaven els veïns. Avui dia el terme s’utilitza per designar una reunió on es convoquen els veïns per tal de pendre desisions conjuntes importants. font: http://es.wikipedia.org/wiki/Cabildo_abierto

La imatge és cortesia de Pau Urgell d'un mural pintat a Ecuador.